martes, 1 de mayo de 2012

VISCA JO.

No sempre s'han de mirar les coses negatives, així que ara diré tres qualitats meves.


Jo crec que una de les meves qualitats es que quan hem proposo alguna cosa, la faig això m’agrada de mi, però una altre cosa es que no pugi fer lo que hem proposo sigui perquè no hem deixen els meus pares o perquè no tingui tot el material suficient per fer-ho. Tot i així m’agrada complir lo que dic, perquè si et proposes a fer alguna cosa, ho fas, si no, no t’ho proposis.

Una altre qualitat que tinc és tocar el piano, m’agrada aquesta activitat que faig 1 cop a la setmana, tot i així t’has d’esforçar per poder aconseguir aprendre a tocar-lo. Porto bastants anys practicant-lo m’agradaria seguir així uns quants anys més,  mentre  pugui continuaré tocant-lo.

Una de les coses que m’agrada més de mi es que soc simpàtica tot i que sigui vergonyosa, quan agafo molta confiança amb una persona, la vergonya desapareix, i  se m’obren moltes portes, tot canvia. Tot i que si l’altre persona no és simpàtica, jo tampoc ho serè amb ella.

Aquestes son 3 qualitats que jo trobo que tinc, però no totes son bones, cadascú te les seves pròpies qualitats, potser un dia te les trobaràs, busca-les.

lunes, 30 de abril de 2012

IMATGES QUE PARLEN.


PINTURA JOAN MATEU.




He escollit aquesta obra perquè era una de les que m’havia agradat més. Els colors de la pintura són foscos, tons marrons, negres, però la faldilla que porta la noia és de color blanc i fa que sigui una mica més viu. Entra bastant llum per la finestra,  fa pensar que aquesta noia està en una habitació veient la gent que passa pel carrer. La noia està reflexionant en lo difícil que és la vida, està trista, sembla que esperi al seu xicot a que vingui a veure-la i no arriba.

NO HI HAURAN GAIRES MÉS OPORTUNITATS, O ARA O MAI. AQUEST ÉS EL MEU LEMA.


No hi hauran gaires més oportunitats, o ara o mai.


Jo sovint romio en aquesta frase quan estic en situacions que no se que fer. Ja és sap que només hi haurà una  oportunitat per fer-ho, que sempre has de dir que si, tot i que no sempre s’ha de dir que si. És igual que si estàs en un parc d’atraccions i has anat per estar-hi  3 dies  que esta molt lluny de on vius, et fa por pujar-te en una atracció, no saps que fer, lo que has de fer és ni pensar-t’ho, has de dir “Si va, pugem-hi”, potser  no hi tornaràs. Quan  tinc molts dubtes m'enrecordo d'aquet lema i tot se'm fa més fàcil. Pensa en aquet lema, viuràs la vida mes divertida.


domingo, 11 de marzo de 2012

CINC MOMENTS DE FELICITAT

Hi han molts moments, però els que mes recordo son aquets:
Un dels meus millors moments va ser quan el meu germà va néixer que jo estava molt contenta, feia P5 estava apunt de passar a fer 1er de primària, vam decidir entre tots el nom que li volíem posar, un dia en la fila de el col·legi estàvem parlant hi havia un nen a la meva classe que es deia Alejandro li deien (Alex) i els hi vaig dir als meus pares que aquet nom hem semblava bé per el meu germà i així va ser li vam posar aquet nom d’ entre molts que havíem  pensat.

El segon va ser quan va ser la meva primera comunió no la vaig fer aquí a Palafrugell sinó que la vaig fer a 8 hores de aquí, va ser un dia molt especial perquè vaig conèixer a familiars que no sabia que eren familiars, va ser un dia molt especial per a tots, hi havien les meves cosines, i amigues, vam passar tot el dia tots junts, vaig tindre molts regals, un d'ells una nintendo DS que es lo que en aquells moments desitjava.



El tercer va ser un dia de reis que hem vaig despertar i vaig veure molts de regals hem vaig espantar perquè hi havia una cosa molt alta, vaig anar tocant tots els regals per veure si sabia que era, estava molt intrigada per saber que seria aquell regal tant gran, vaig obrir-lo desprès d’una estona i vaig veure que era una bicicleta a la tarda vaig quedar amb les meves amigues i vam anar a aprendre a anar amb bici primer va arribar una amiga i en 10 minuts o 15 ja en vaig aprendre desprès va arribar l’altre amiga mes tard vam estar una estona anant amb bici ens vam xocar les dues contra una balla va ser molt bo, ens vam fer mal però va ser un gran moment que recordaré.


El quart va ser just ahir per la nit vaig anar amb totes les meves amigues a una festa, vam estar cantant, ballant, parlar amb gent ens ho vam passar molt bé vam deixar les pors i les tristors enrere i vam somriure i vam gaudir de la vida com tothom hauria de fer.





El cinquè moment de felicitat va ser una nit que era una nit que va vindre una amiga a casa érem  petites i no teníem son vam estar fent dibuixos per les nostres amigues, desprès quan vam començar a tindre son ens vam posar al llit i vam deixar la llum encesa perquè ens feia por, vaig veure unes estisores en la llum, i hem pensava que hem volien tallar els cabells, va ser una gran nit amb la meva amiga, ens ho vam passar molt bé.

domingo, 26 de febrero de 2012

EL LLIBRE QUE ET RECOMANO

AUTOR: Francesc Miralles http://www.retrum.cat/Autor.html
TÍTOL:  Retrum
EDITORIAL:  Estrella Polar
ANY DE PUBLICACIÓ: Març 2010

Aquesta novel·la es de amor.

Jo he trobat en la web de el llibre un petit resum:

En Christian té setze anys i, des de la mort del seu germà bessó, s’ha allunyat dels seus companys de classe i de la família. Passa sol el temps lliure, llegint poesia i escoltant al seu     i-Pod cançons tristes en el cementiri de Teià.

Un capvespre veu que s’acosten al cementiri, situat en un turó sobre el mar, dues noies i un noi vestits de negre. Porten una flor violeta a la solapa i la cara maquillada de blanc. Els nouvinguts l’amenacen i tracten de foragitar-lo, però en Christian s’hi enfronta. Impressionats per la seva reacció, els joves forasters es presenten com a Alèxia, Lorena i Robert.

En una conversa a la llum d’espelmes, li revelen que han format una ordre secreta, RETRUM, que es reuneix als cementiris amb un propòsit obscur…   
Qui aspiri a unir-se al grup s’haurà de sotmetre a un desafiament: passar tota una nit sol al cementiri. Inspirat per les lectures i les cançons sinistres que sempre acompanyen la seva vida, en Christian s’ofereix a passar la prova l’endemà a la nit.   

Després de superar les hores més terrorífiques de la seva vida, es lliurarà progressivament als jocs estranys de “l’ordre pàl·lida”, com també es fa anomenar el quartet, mentre l’Alèxia es va convertint en alguna cosa més que una amiga. Però com diu un vell proverbi àrab: «Qui truca repetidament a la porta, acaba entrant...»

En la pagina del llibre: http://www.retrum.cat/Novela.html

Vaig triar aquet llibre, me’l van recomanar, que li havia agradat molt i que segur que m’agradava també  a mi. M’ha agradat llegir aquet llibre, perquè llegeixes i no pots parar de llegir perquè et quedes intrigat per lo que ve desprès. Coses en comú amb el protagonista no, però en algunes escenes si. Jo li posaria un 10. Recomano el llibre a persones que els hi agradi llegir, i també a qui els hi agradi els relats d’intriga.

domingo, 8 de enero de 2012

DESTILACIÓ CASOLANA.

MATERIAL QUE HE FET SERVIR.

-BOL
-AIGUA
-CAFÉ
-UNA MICA DE SAL
-TASSA PETITA
-PLÀSTIC TRANSPARENT
-TAP DE AMPOLLA (Per fer una mica de pes)




PROCEDIMENT QUE HE SEGUIT.

Primer en el bol e posat aigua, desprès el cafè i una mica de sal, ho he barrejat tot, desprès e agafat una tassa petita i l’he posat just al mig del bol, desprès ho e tapat amb el plàstic transparent, he posat un tap de una ampolla perquè fes una mica de baixada, ho e deixat més o menys 5 dies que li estigues tocant el sol, desprès es podia veure que hi havia gotes que baixaven cap a la tassa, en la tassa va quedar la aigua neta i a baix de tot del bol a quedat el cafè i una mica més a dalt a quedat aigua una mica més neta. El meu experiment a sortit bé.