MON CHAMBRE

Ma chambre c’est bien n'est ni grande ni petite.

J'ai un bureau, un lit, une armoire très grande pour mes vêtements,  une petite table, un radiateur, une chaise, une lampe au-dessus du bureau, au sortir de ma chambre il y a ha une petite terrasse. Mon chambre c’est plus grand. Le couleur de ma chambre c’est blanch. Les courtines sont de couleur  orange.Dans ma chambre il y a une lampe, des livres, mon ordinateur portable...

UN MYSTÈRE

La ville est déserte il est minuit. Je marche dans le rue, Il est tard, je très fatigué, Il n’y avait persones, je regarde un assassin, et il dire Bonsoir, je dire bonsoir. Il a froid, Quand je arriver a mon maison, je écouter a coup; pom, pom. C'est plus tard, pourrait être? Il est un assassin. Je commencer à courir avec le télephone portable, quand a été dans la rue, j'ai appelé a la police, ils viennent je dis tout ce qui se passait et venu à voir s'il y avait quelqu'un, ils ont dit sortir parce counduire à la conservatrice, elle sortir et marche sans dit rien.Je allé à ma maison. Je tanche le porte du ma chambre et dormir.

AQUELLA PART...

Jo he escollit les mans, perquè puc fer moltíssimes coses amb elles perquè son molt útils per als humans ,amb elles no podria viure, no podria fer res, ni podria escriure aquesta redacció.

A part de que pugui fer moltes

coses , el tacte es molt útil perquè pots saber que es una cosa sense mirar-ho i amb el tacte ja saps que es, les ungles son rodones, els meus dits no son gaire llargs, son normals m'agrada la seva llargada, però no m'agrada molt la forma de la mà.

Jo des de petita e tocat el piano mes o menys als 6 anys, encara el toco i cada cop es mes difícil però segueixo, m'agrada molt, si no fos gràcies a les meves mans no hagués pogut aprendre a tocar-lo, perquè per tocar el piano son molt importants, una de les úniques coses que es necessiten son les mans, els ulls per poder veure la partitura.

Les mans serveixen per fer moltes coses com per exemple; poder agafar coses, tocar per poder saber el seu aspecte, vestir-te que es impossible vestir-te sense les mans, la veritat esque no es pot fer res sense les mans, no podria viure sense elles, no se com la gent que li falta una ma pot seguir la seva vida normal, deuen de ser unes persones molt fortes.

He escollit ferme la foto a les mans tocant el piano perquè es un lloc en el que passo mes temps.

DESDE AQUESTA FINESTRA HO VEIG TOT.

Aquesta no es la meva finestra des de que jo era petita, sinó des de que era un simple bebè, fins que tot va canviar, fa un any en el 2010, que jo vivia en un pis que m'agradava molt perquè vivia molt aprop de l'escola, sortia a una petita terrassa i veia el far de sant Sebastià, la lluna plena, depèn del dia, aquest pis m'agradava molt, encara el recordo, es molt important per mi...

Peró les coses canvien i ara...

Des de aquesta finestra veig com passa el temps, no es la meva habitació es la dels meus pares però a vegades hi vaig, perquè des de aquesta finestra veig com passa la vida.

Puc veure a els meus veïns petits jugant en el pati, i a la vegada recordo la meva infància. Veig els arbres, a davant hi ha una piscina bastant gran, com surt el sol, com es fa de nit, quan surt la lluna plena, m'agrada molt veure com plou i el soroll de la pluja, tot i que aquesta finestra no sigui la millor perquè es veuen les cases dels veïns.

Aquesta finestra m'agrada perquè quan miro sento alegria, perquè tot es molt colorit, quan estic trista, m'agrada mirar per la finestra perquè et tranquil·litzes i deixes de pensar el motiu per el que estàs malament.