Aquesta no es la meva finestra des de que jo era petita, sinó des de que era un simple bebè, fins que tot va canviar, fa un any en el 2010, que jo vivia en un pis que m'agradava molt perquè vivia molt aprop de l'escola, sortia a una petita terrassa i veia el far de sant Sebastià, la lluna plena, depèn del dia, aquest pis m'agradava molt, encara el recordo, es molt important per mi...Peró les coses canvien i ara...
Des de aquesta finestra veig com passa el temps, no es la meva habitació es la dels meus pares però a vegades hi vaig, perquè des de aquesta finestra veig com passa la vida.
Puc veure a els meus veïns petits jugant en el pati, i a la vegada recordo la meva infància. Veig els arbres, a davant hi ha una piscina bastant gran, com surt el sol, com es fa de nit, quan surt la lluna plena, m'agrada molt veure com plou i el soroll de la pluja, tot i que aquesta finestra no sigui la millor perquè es veuen les cases dels veïns.
Aquesta finestra m'agrada perquè quan miro sento alegria, perquè tot es molt colorit, quan estic trista, m'agrada mirar per la finestra perquè et tranquil·litzes i deixes de pensar el motiu per el que estàs malament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario